-Play- Curtmetratge realitzat per l'espiral
-Play- curtmetratge realitzat per l'espiral
El xarlatan al Club Capitol
gravació, edició i realització l'espiral produccions.
Guiolà foto-sintesi
Reportatge de Josep Guiolà realitzat per l'espiral.
LA MARATÓ DE TV3 ARBÚCIES
Productes pastisseres d'Arbúcies
Vídeo realitzat per l'espiral
Projecte T 2011| Grup Teatral Vidrerenc "Un dia al parc"
L'estada d'una dona gran aparentment indigent que serà testimoni de tot el que passa durant un dia en un parc d'una ciutat qualsevol, amb un final inesperat.
http://www.casadecultura.cat/projectet
ProjecteT 2011 | 7'd'làtex Teatre "Trapezi"
Seleccionada pel Circuit ProjecteT 2011
Una sèrie de personatges extravegants queden atrapats en un terrat. Els seus intents per sortir-ne propicien tota mena de situacions força surrealistes que naveguen entre la comèdia i el drama.
http://www.casadecultura.cat/projectet
ProjecteT 2011 | Bambolina Ambulant "La crisi...quin quadre!"
Seleccionada pel Circuit ProjecteT 2011
Les màscares tornen amb la crisi financera que la societat contemporània travessa. El fenomen té certa lògica. Des de la Commedia dell’Arte, el teatre de màscares expressa la cruesa de la condició humana: la lluita per la supervivència i l’afany de possessions arrelada en la por al futur. Es tracta de “sortir se’n", com es pot. Res com el joc de màscares no pot traduir millor l’estat d’urgència on l’ambició i la cobdícia aboquen els personatges.
Hem triat de fer un espectacle de carrer amb màscares grotesques: no utilitzem les màscares tradicionals de la Commedia, però màscares similars. Recorrem al teatre de carrer com expressió popular immediata per abordar el tema de la crisi en general, la crisi relacional, sentimental, existencial, financera ... d’una manera satírica i per subratllar paradoxes: riure, potser reflexionar.
http://www.casadecultura.cat/projectet
ProjecteT 2011 | Gespa Teatre "Un fill, un llibre, un arbre"
Seleccionada pel Circuit ProjecteT 2011
De dites populars en circulen centenars. Sovint són sentències sàvies, però no sempre. Una de les més desafortunades és, sens dubte, aquella que proclama que hom, abans de morir, hauria de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Algú, en un temps llunyà, s’empescà la frase i es quedà tan ample. Ara, Pep, Maria, Elisabeth i Antoni viuen atrapats, de molt diverses maneres, en la rotunda sentència d’aquell il·luminat. Mentrestant, Amadeu, escriptor d’èxit mort fa uns anys, s’ho mira tot plegat des del seu jardí-purgatori particular, tenint cura delsseus bonsais amb la parsimònia de qui ja només li queda viure en el record d’aquells que el van conèixer.
Un fill, un llibre, un arbre; una comèdia sobre la reconsagrada mania que els humans tenim de decidir què necessitem per sentir-no s realitzats; un combat entre els somnis i la vida real, entre les frustracions finals i els finals feliços.
http://www.casadecultura.cat/projectet
ProjecteT 2011 | Infinit Teatre "Bye, bye, cugi"
Seleccionada pel Circuit ProjecteT 2011
Amb “Bye bye Cugui” volem que el públic s’endinsi en el món meravellós i fantàstic de Xavier Cugat. No tractem d’ escenificar el relat complert de la seva vida, però sí que volem posar en escena alguns fets o dades que ens mostren la gran passió de Xavier Cugat: “ la música”.
Tota l’obra està plena de referències als sentiments més profunds i contradictoris de l’ésser humà. Sentiments d’amor i d’odi, d’il·lusió i decepció, de fantasia i realitat, de retrobament i d’enyorança… Tota una vida plena de dualitats que poden desplomar-se en tant sols…. un instant. Volem que l’espectador gaudeixi d’una estona de diversió però transmetre al mateix temps el doble sentit que podem trobar-hi en la vida.
http://www.casadecultura.cat/projectet
ProjecteT 2011 | Nàiade "Una veu"
Finalista al Projecte T 2011.
L’espectacle "Una veu" és un viatge a través de quinze cançons cantades a cappella, amb la veu com a únic instrument. Nàiade ofereix aquí un repertori format per temes de diferents estils musicals: el fado, la cançó d’autor, el blues, el bolero i d’altres. Tots aquests temes, la majoria dels quals formen part de la banda sonora de la vida de moltes persones, han estat arranjats per al nostre grup. Les cinc veus s’entrellacen en un sol mar, com una veu. La música va acompanyada d’una posada en escena curada i senzilla, sempre al servei de reforçar i fer intensa l’experiència vocal. Així, el treball artístic realitzat en aquest espectacle es basa en la llum i en una coreografia simple però efectiva, que suggerirà diferents sentiments a l’espectador: des de la nostàlgia i el record fins a l’alegria i l’humor.
http://www.casadecultura.cat/projectet
promo de "El Xarlatan" de Teatre de Guerrilla
promo de "el xarlatan" de teatre de guerrilla. Realitzada per l'espiral produccions audiovisuals.
ProjecteT 2011 | La Funcional Teatre "El jardí dels cirerers"
Finalista al Projecte T 2011
La Funcional Teatre, divuit anys després de "L’oncle Vània", retorna a Txèkhov, afronta el repte de portar a escena un altre dels clàssics d’aquest autor: "El jardí dels cirerers". Un clàssic, sí; però, com tots els veritables clàssics, vigorosament actual.
Una obra que transcorre a l’encreuament entre dos segles, que presenta als seus personatges en un moment de canvi, de mutació. Alguns d’ells creuen en les transformacions socials, d’altres s’aferren a un passat que desapareix. “Cap d’ells pot esperar la satisfacció o la plenitud però, vistos des de fora, les seves vides són lluny de semblar buides, desproveïdes de sentit. No són persones desil·lusionades, molt al contrari: a la seva manera, tots busquen una millor qualitat de vida, sentimentalment i socialment. El seu drama és que la societat –el món exterior- bloqueja la seva energia.” (Peter Brook).
Thèkhov no vol presentar-nos cap drama. Declara, moltes vegades, que "El jardí dels cirerers" és una comèdia; manifesta als seus escrits que detesta el to dramàtic que els directors d’escena imposen a les seves peces.
Nosaltres hem volgut anar per aquí: allunyar-nos del transcendentalisme, del drama; presentar-vos Thèkhov com el dramaturg del moviment de la vida, somrient i seriosa a la vegada, divertida i amarga.
Time lapse montant kit bbs al golf mk2 del 87 *Canon 20D, 16-35mm f2.8L
Time lapse fet amb una canon 20D amb un 16-35mmm